Canvi climàtic

CAUSES DE L'EFECTE HIVERNACLE A CATALUNYA

Durant les últimes dècades els mesuraments en les diferents estacions meteorològiques indiquen que el planeta s'esta escalfant. Els últims 10 anys han sigut els més calorosos des que es porten registres, i els científics anuncien que en un futur seran encara més calents. La majoria dels experts estan d'acord amb què els humans exerceixen un impacte directe sobre aquest procés d'escalfament, generalment conegut com efecte hivernacle.

Això és provocat a que la concentració atmosfèrica dels Gasos de l'Efecte Hivernacle ha crescut des de mitjans del segle XIX com a conseqüència de l’ús dels combustibles fòssils, la gestió de residus i dels canvis produïts en l’agricultura i en els usos del sòl.

El diòxid de carboni pot ser alliberat per:

→ Fonts naturals:

• Respiració: tots els éssers vius expulsem diòxid de carboni en el procés de la respiració per obtenir energia per a les seves activitats.
• Descomposició: el procés de degradació de la matèria orgànica per convertir-la en inorgànica emet diòxid de carboni.
• Erupcions volcàniques: els volcans emeten gran quantitat de diòxid de carboni barrejat amb altres gasos.

→ Fonts antròpiques:

• Combustió de combustibles fòssils: la combustió del carbó, de gas i de derivats del petroli és la base dels processos d'obtenció d'energia elèctrica.
• Desforestació: la reducció de la superfície forestal afecta l'equilibri de la concentració de diòxid de carboni.

Les emissions de gasos de l'efecte hivernacle a Catalunya (2007)

A Catalunya les emissions de gasos de l'efecte hivernacle han augmentat un 49,9% respecte l'any base de 1990, xifra lleugerament inferior al creixement mitjà de l'Estat espanyol.

Gràfic de les emissions de diòxid de carboni a Catalunya

Aquí tenim algunes notícies sobre les causes de l'efecte hivernacle a Catalunya:

http://www.324.cat/noticia/1980692/altres/Nou-record-demissions-de-gasos-defecte-hivernacle

http://www.diaridegirona.cat/comarques/2008/07/15/emissions-gasos-efecte-hivernacle-catalunya-redueixen-36-2006/276711.html

Ja hem parlat de l'escalfament global i què el causa. Ara parlarem d'una de les coses més importants: les seves conseqüències.

- Desde la dècada de 1970 s'ha observat un augment en la quantitat de plujes intenses i les inundacions.

- L'índex d'incendis naturals ha ascendit al llarg del segle XX: un augment de temperatura i de les condicions de  sequera són factors favorables per un augment de la perillositat.
- Es troba que un 30% de l’àrea de Catalunya ha experimentat un augment de 
la ratxa seca de l’ordre de 2 dies/dècada.
- L’augment de temperatures, les noves pautes de 
precipitacions i altres canvis climàtics estan afectant ja el nostres ecosistemes i els
seus organismes. 
- L’aparició  de la primavera s’ha avançat i l’arribada de l’hivern s’ha retardat, el que afecta directament a gran quantitat d'espècies, tant animals com vegetals. Les aus es veuen especialment afectades al canviar-se les seves dates de migració.
- S’està produint un progressiu creixement de l’aridesa i una disminució de la riquesa d’espècies dels nostres matollars. 
- Els efectes sobre els ecosistemes de la Mediterrània ja s’han deixat veure per 
mitjà d’una tropicalització de les espècies d’algues, d’invertebrats i de vertebrats, 
i amb l’afavoriment de les espècies més termòfiles respecte a les més pròpies de 
mars temperades. Es a dir, degut a l'augment de la temperatura de l'aigua els nostres ecosistemes marins s'estan tornant propis de regions tropicals. 
- La temperatura de la superfície del mar està augmentant, amb una tendència 
clara a l’alça de la mitjana anual. Això hauria de portar a uns nivells d’oxigen 
dissolt inferiors que ocasionaria una degradació creixent de la qualitat de les aigües costaneres.


Ja que sabem les causes i les conseqüències que estan provocant aquest canvi climàtic, també estaria be, saber com un ciutadà català pot ajudar a aturar la causa, i com Catalunya està conscienciada de l'assumpte. 

Com a ciutadans normals i corrents, podem ajudar a assolir el ben estar mediambiental i intentar aturar el canvi climàtic mitjançant: 

-1. Il·luminació de baix consum. Substituir bombetes incandescents i halògenes per bombetes.

-2. Aparells energèticament eficients. Adquirir aparells elèctrics que no malbaratin energia, com els anomenats energèticament de Classe A, A +, A + + o que acompleixin altres criteris d'estalvi com Energy Star, etc.

-3. Recollida selectiva de la brossa domèstica. Recollir selectivament les escombraries i portar les fraccions com ara paper, envasos o matèria orgànica al contenidor corresponent i la resta de valoritzables el Punt Verd i estalviar energia i contaminació.

-4. Climatització de baix consum. Seleccionar el termòstat de la climatització a l'estiu perquè es mantingui per sobre de 26 º C i a l'hivern que no pugi per sobre dels 20 º C a més d'utilitzar aparells de baix consum com ara les bombes de calor tipus inverter.

-5. Anar en bicicleta o transports col · lectius. Per a recorreguts de menys de 3 km la bicicleta és el sistema de locomoció més eficient. Els transports col · lectius redueixen a 4 vegades les emissions de gasos amb efecte hivernacle.

-6. Conduir eficientment. Canviar de marxa per sota de les 2.500 revolucions en els vehicles de gasolina i per sota de les 2.000 en els de gasoil pot estalviar un 35% de combustible.

-7. Consum local. Avui el 40% de les emissions són degudes al transport de mercaderies per tot el món. Cada vegada que comprem al barri o comprem productes produïts localment (fruita de comarques veïnes en comptes d'altres països, carn d'aquí en comptes d'Irlanda o Argentina) estalviem en emissions d'efecte hivernacle.

-8. Habitatges amb aïllament. Finestres i portes poden aportar pèrdues importants de climatització sinó estan ben aïllades. El doble vidre a les finestres i l'aïllament a les caixes de les persianes poden reduir la factura energètica.

Com a institució governamental que és el Govern Català, ajuda a promoure i a millorar el medi ambient mitjançant la seva Oficina Catalana del Canvi Climàtic. 

Amb la recent aprovació del Decret 342/2011, de 17 de maig, de reestructuració del Departament de Territori i Sostenibilitat, es preveu que les tasques de l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic, amb rang orgànic de subdirecció general, siguin les següents:

a) Impulsar i coordinar a Catalunya l'establiment d'estratègies i plans en matèria de canvi climàtic, sobre la base dels compromisos adoptats per l'Estat espanyol i la Unió Europea.

b) Analitzar el grau d'implantació de les mesures contra el canvi climàtic dels diferents àmbits sectorials i elaborar i promoure periòdicament informes sobre l'evolució del canvi climàtic a Catalunya.

c) Promoure i realitzar activitats de conscienciació, informació i de difusió al conjunt de la societat de tots els aspectes relacionats amb el canvi climàtic.

d) Participar en la representació del Departament en els diferents òrgans i fòrums de presa de decisions de l'Estat, la Unió Europea i internacionals en matèria climàtica.

e) Col · laborar amb altres governs per al desenvolupament conjunt d'actuacions i polítiques climàtiques.

f) Formular propostes de coordinació, adequació i actualització de la legislació en matèria de canvi climàtic.

g) Emetre els informes corresponents en el marc del procés d'avaluació ambiental de plans i programes.

h) Actuar com a secretaria de la Comissió Interdepartamental de Canvi Climàtic.

i) Promoure les activitats de recerca de la comunitat científica catalana sobre el canvi climàtic, l'observació del sistema climàtic i la generació de models regionals.

j) Desenvolupar avaluacions relatives als impactes i la vulnerabilitat al canvi climàtic dels recursos naturals, els sectors econòmics i els territoris.

k) Impulsar actuacions i projectes per millorar la capacitat adaptativa front els impactes del canvi climàtic a Catalunya i la integració de l'adaptació a les polítiques sectorials.

l) Donar suport a la participació d'empreses, administracions i altres institucions i organitzacions en projectes i programes voluntaris de reducció d'emissions de gasos amb efecte d'hivernacle (GEH), i incentivar-la, potenciant la innovació, el desenvolupament i l'aplicació de tecnologies baixes en carboni especialment als sectors no inclosos en el comerç de drets d'emissió de la Unió Europea

m) Desenvolupar metodologies de càlcul de les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle (GEH) per a les organitzacions, els seus productes i serveis.

n) Coordinar el desenvolupament de l'inventari d'emissions de gasos amb efecte d'hivernacle (GEH), català, inclosos els embornals, sobre la base de l'inventari de l'Estat i en l'establiment de metodologies de projecció d'emissions.

o) Analitzar l'evolució dels mercats de carboni i donar suport a les polítiques de reducció d'emissions de les instal · lacions que inclou la Directiva de comerç de drets d'emissió, ia la utilització, si s'escau, dels mecanismes de flexibilitat del Protocol de Kyoto .

p) Qualsevol altra funció de naturalesa anàloga

Els impactes i els riscos naturals

1- Rellegiu les notícies que encapçalen la unitat 11 del vostre llibre de text. Identifiqueu en cada una si es parla d'un impacte, d'un risc o de dues coses alhora. Raoneu el perquè.
1.- La primera notícia correspon a un impacte ja que és una alteració que provoca un canvi en certa magnitud en l'ambient o en cadascun dels seus components i que han estat originades directament o indirectament pels éssers vius. En aquest cas l'impacte mediambietal de la concentració de CO2 que provoca la pujada de nivell del mar i canvis en les estacions climàtiques i fenòmens meteorològics.

2.- En la segona notícia podem veure que és un impacte ja que la contaminació per culpa de la indusrialització i del factor humà han causat contaminants a l'atmosfera que superen els límits de la seguretat per a la salud humana.
3.- La tercera notícia i la quarta són riscos ambientals naturals, ja que hi intervenenen factors de caràcter geològic: sismes i volcans. Els factors de caràcter meteorològic també es consideren riscos ambientals naturals,

2- Expliqueu què és un impacte sobre el medi. Quins dels impactes ambientals que exerceix la humanitat sobre el medi considereu que té una importància especial? (caldrà primer que feu una ullada del llibre, que feu recerca a internet...)
Un impacte ambiental és una alteració o modificació que provoca un canvi en l'ambient, o algun dels seus components, i que ha estat originat o produit directa o indirectament pels éssers vius.
Uns dels impactes que per nosaltres té una gran importància és l'augment de diòxid de carboni a l'atmosfera.

3- D'aquell impacte que creieu que té una importància especial feu una entrada explicant tot allò que considereu interessant comunicar (ajudeu-vos de tot allò que ja domineu).

Degut a l'acció humana, al llarg del segle XX i el que portem del segle XXI, hi ha hagut un important augment del CO2 a l'atmosfera. El CO2, al ser un dels gasos d'efecte hivernacle que no deixen escapar de la Terra la gran majoria de radiació solar, contribueix en gran mesura a l'escalfament global. 
Aquest augment de CO2 és causat pels éssers humans per emssions directes a l'atmosfera o augmenta indirectament com a consequència de la desforestació, ja que al haver-hi menys arbres que facin la fotosíntesi no s'elimina tant CO2. 

4- Respecte del vídeo vist la setmana passada, intenteu donar resposta a :

• Què és el permafrost?

El permafrost són aquelles capes de sòl, roca o terra que romanen per sota del punt de congelació de l'aigua (0 °C) durant com a mínim dos anys seguits. El permagel es concentra en aquells ambients en que el clima és propici, principalment en zones a gran latitud i a gran altitud.

• Definiu huracan, tifon i tornado? (ajudeu-vos de recursos...)

Un cicló tropical és una tempesta forta que es forma al mar i acostuma a provocar vents amb velocitats superiors a 120 km\h. Segons la seva intensitat s'anomenarà huracà o tifó entre d'altres noms. Ambdós presenten la característica forma d'espiral al voltant de l'ull central.

Un tornado és una columna d'aire que gira violenta i perillosament a gran velocitat i que es troba en contacte amb la superficie de la Terra. La seva mida és variable i generalment tenen forma d'embut.

• Què és la tundra d'Alaska?

La tundra és un ambient terrestre amb baixes temperatures que només permeten el creixement d'una vegetació herbàcia o arbustiva. Una gran part d'Alaska és tundra. Amb el pas dels ultims anys cada vegada la tundra està gelada, permetent la circulació, menys dies de l'any degut a un augment de les temperatures.

La desaparició del Linx Ibèric

L'activitat humana sobre la biosfera

Pèrdua de diversitat animal
Com es comentava anteriorment, en altres apartats, la destrucció dels boscos repercuteix en la destrucció dels hàbitats naturals, tot això provoca que molts animals s'hagin de desplaçar cap a nous hàbitats, ocasionant alteracions en l'ecosistema i, encara més greu, l'eliminació de més espècies per la introducció d'espècies exòtiques.  A més, s'ha de sumar, les espècies que no poden mantenir-se en els nous hàbitats, per culpa de la poca adaptació que tenen o per la contínua explotació humana dels seus hàbitats.

Destrucció del medi ambient
Gràcies a totes les activitats i la informació proporcionada ens ha arribat a conscienciar i a fer-nos veure, que la destrucció de les selves i boscos, no és una bestiesa, que estan allà per alguna cosa, tal com proporcionar oxigen, mantenir la temperatura de la Terra i la seva humitat. Saben-ho ens adonem que sense això, la raça humana no pot existir i que per culpa l'explotació de la biodiversitat forestal, la creació de conreus per el pasturatge, explotació de mines, construcció de carreteres i tota modificació humana sobre el medi  a poc a poc, hem anat malferint al medi fins a punts insostenibles quasi.
Cada any a la terra, es perden milions d'hectàrees per culpa de la intervenció humana, provocant que en el cas de Àfrica, Àsia o el Pacífic, s'hagin perdut ja un 10% d'hectàrees respecta l'any anterior. Tot això té un gran impacte mediambiental, que provoca la desaparició de moltes espècies i causant la destrucció del equilibri de la naturalesa, poden arribar a causar nivells insostenibles per als humans i per a la resta d'éssers vius.

Desertització i desforestació

A mesura que anavem fent les activitats demanades hem anat aprenent moltes coses: qué és la desertització, qué és la desforestació, que ambdues estan estretament relacionades de manera que la desforestació es un gran factor de risc de desertització,etc.
Però sobretot ens han servit per apropar-nos més al tema i a concienciar-nos de que l'ésser humà és el causant d'aquests greus procesos de destrucció de la nostra biosfera. Perque fent desapareixer la flora d'una regió o fent desapareixer el sòl fèrtil té unes conseqüències derivades força importants també. I el coneixement porta a la reflexió: saber que pot arribar a passar si les coses segueixen així ens porten a adonar-nos que les coses han de canviar el més aviat possible.
El que sovint passa és que els organismes polítics no sempre fan el que haurien de fer, moguts per interessos casi sempre econòmics. Però realment val la pena enriquir-se a costa de destruir el nostre planeta?

L'aigua un recurs imprescindible

1.Calcula els litres d'aigua que consumeix de mitjana cada persona al dia. Per fer-ho, necessitaràs l consum total i els dies facturats (recorda que 1m3=1000L)
El total de litres gastats en els 91 dies facturats són 67000L, repartits entre cinc persones. Per tant, per saber el resultat dels litres gastats per persona cada dia, hem de dividir el total de litres gastats pel total de dies facturats. Amb el resultat obtingut, tornar-l'ho a dividir pel nombre de persones, que dóna un total de 147.24L gastats per persona al dia.

2.Observa el consum i el preu total. Quant costarien 100 L d'aigua? Si 1L d'aigua embotellada costa 50 cèntims, compara el cost de l'aigua corrent amb el de l'aigua embotellada.
El preu total de 67000L, és de 115.47€ sense IVA, sumant el 6,33% dóna 122.79€. Però amb relació els 100L, són 0.172€ que sumant el IVA proporcional és 0.1829€.
La diferència amb l'aigua embotellada és de 0.49828 per cada litre.

3. El preu d'aigua sense impostos, a la factura, és de 115,47€, a això se li ha de sumar 7,31€ que representa el 6,33% d'IVA. A aquest subtotal de 122,78 € se li sumen 30,49€ que són el 24,83% de TMRM.
Si sumem els percentatges ens dóna un total de 31,16% d'impostos.
Creiem que aquests impostos haurien d'anar destinats a la millora i conservació de la xarxa de potabilització i distribució de l'aigua a la ciutat.

4. El consum d'una persona al dia de la familia de l'exemple es de 147,25L. Si aixó ho multipliquem per 2 milions tenim el consum de tota la ciutat en un dia. Si aquesta nova xifra la multipliquem pels 365 dies de l'any tenim el consum de la ciutat en un any: 1,07x10^11
Si pasem el consum en L a hm3 ens dona que tota la ciutat consumeix en un any 107 hm3 d'aigua.






Activitat 1 -
 
Nosaltres, hem volgut triar aquest vídeo perquè creiem que és bastant complet, és a dir, explica correctament el cicle de l'aigua, des del principi, tractant tot el que comporta. Al començament, pot semblar que pel fet de ser en anglès no és una bona font d'informació, però realment és un anglès molt bàsic i senzill que ens ha resultat molt fàcil d'entendre, de totes formes les imatges parlen per si soles. També ens ha agradat perquè es fa bastant amè.

Nosaltres hem comentat els seguents blogs:
http://lanostrapetjada.blogspot.com.es/p/laigua-un-recurs-cada-cop-mes-escas.html
http://sectorsud.blogspot.com.es/p/recursos-naturals-i-lus-que-en-fem-8.html?showComment=1366580305171
Activitat 2- Usos de l'aigua
- Consum domèstic: aigua per la nostra alimentació, la nostra neteja personal i de la nostra vivenda, la nostra roba...


- Consum públic: neteja de carrers, fonts públiques, ornamentació, rec de parcs i jardins...



- Ús en agricultura i ramaderia: rec dels camps, alimentació dels animals, neteja dels estables...



- Ús en indústria: fàbriques, procés de fabricació de productes, tallers, construcció...

- L'aigua com a font d'energia: aprofitem l'aigua per produir energia elèctrica a centrals hidroelèctriques i per moure maquinària com sínies.



- L'aigua com a vía de comunicació: vaixells pel transport humà i de mercaderies.


- L'aigua com a medi per practicar esport: practiquem gran varietat d'esports a l'aigua de rius, mars, piscines, llacs... També passem molt del nostre temps d'oci a piscines o a la platja.



Activitat 3
1- Aquesta afirmació no és certa, a la Terra, sempre hi ha la mateixa quantitat d'aigua. Podriem reformular aquesta afirmació perquè esdevingui certa: Cada vegada hi ha menys aigua potable i més gran és la notra necessitat.
Aquesta frase si resumeix la nostra realitat, la major part de la superfície del planeta està coberta d'aigua, però la majoría no és potable: aigua salada, aigues residuals, aigua no tractada... Aquesta aigua es pot arribar a fer potable i apta per al nostre consum, però aquest procés és molt costós.
Per altra banda, la població cada vegada augmenta més, igual que la nostra necessitat. L'aigua actualment té molts usos, que van en augment.

2-L'aigua, com bé hem explicat abans, és una font d'energia renovable bastant important, i com a tal, no s'esgotarà (si en fem un bon ús). Nosaltres, cada vegada, en el nostre dia a dia necessitem més energia, cada vegada hi ha més aparells elèctrics i més gent que els pot adquirir, per tant a mesura que pasa el temps la demanda d'energia es fa més i més gran. Això fa que l'energia hidroelèctrica (la de l'aigua) juntament amb altres energies renovables (eòlica, solar, geotèrmica,...) siguin cada vegada més importants i necessàries a les nostres vides.
Una altra raó de la creixent necessitat d'aigua és que la necessitem per a viure: si no bebem aigua morirem en poc temps. L'aigua per al consum humà juntament amb l'aigua que gastem en la nostra higiene diària fan que el consum domèstic d'aigua sigui imprescindible. Com cada vegada hi ha més gent al planeta, és obvi que la necessitat d'aigua va augmentant en el temps. De la mateixa manera, a mesura que els països del tercer món es van desenvolupant comencen a fer més ús de l'aigua.

3- El banc Mundial proposa una mobilització general, l'ajut dels països desenvolupats i una gestió més bona dels recursos. El nostre grup, pensa que són bones propostes cap a l'ajut de la supervivència dels països menys desenvolupats i que, per tant, poden tindre més risc de pobresa extrema. La qüestió és que tots els països han de col·laborar amb aquesta mesura per intentar fer un món més equitatiu i igual per a tots. Com un bon objectiu per aquests països seria donar més ajudes o facilitats a les ONG que es dediquen a fer aquests treballs. Una altra labor que poden fer els països és una millor gestió de l'aigua, ja que es malgasta molta inútilment i en èpoques de sequies acaba faltant aigua per a tots i acabem utilitzant les desalinitzadores, que són molt costoses per els països i innecessàries, ja que amb una bona gestió, l’aigua dóna per a tots els habitants de la Terra siguin de països desenvolupats o subdesenvolupats.

Perspectives en l'ús de l'energia: Energies Renovables?

Energies no renovables

L'energia no renovable o energia exhaurible és aquella font d'energia que una vegada exhaurida no es podrà o serà molt costós i difícil tornar a ser aconseguida. Fa referència a l'escala de vida humana, ja que processos com l'acumulació de carboni han tardat fins cinc-cents milions d'anys. Es basa en general en el consum de combustibles, motiu pel qual de vegades s'esmenta com a combustibles exhauribles, energia a partir de combustibles o fins i tot senzillament combustibles, encara que pròpiament parlant els combustibles en un futur proper poden consistir en matèria primera considerada renovables, com per exemple l'hidrogen.

Combustibles fòssils 

Els combustibles fòssils es poden utilitzar en forma sòlida (carbó), líquida (petroli) o gasosa (gas natural). Són acumulacions de restes d'éssers vius que van viure fa milions d'anys i es van fossilitzar formant carbó o hidrocarburs. En el cas del carbó es tracta de boscos de zones pantanoses, i en el cas del petroli i el gas natural de grans masses de plàncton marí acumulades en el fons del mar. En tots els casos la matèria orgànica es va descompondre parcialment amb manca d'oxigen (descomposició anaeròbia) i sota l'acció de l'alta temperatura i pressió i de determinats bacteris de manera que van quedar molècules emmagatzemades amb enllaços d'alta energia.

Combustibles nuclears

El nucli atòmic d'elements pesants, com l'urani, pot ser desintegrat (fissió nuclear) i alliberar energia radiant i cinètica. Les centrals termonuclears aprofiten aquesta energia nuclear per produir electricitat mitjançant turbines de vapor d'aigua. La calor s'obté en trencar els àtoms de minerals radioactius en reaccions en cadena exotèrmiques que es produeixen en l'interior d'un reactor nuclear.

Agrocombustibles

L'agromassa i els agrocombustibles són combustibles que es cremen per a obtenir energia en motors o en centrals tèrmiques, de vegades barrejats amb combustibles fòssils, però que procedeixen de vegetals (fusta, blat, etc.) conreats extensivament o de productes de ramaderia, que posteriorment han de ser tractats industrialment. Es consideren no sostenibles i no renovables a escala humana. Pot semblar que si una planta es pot conrear i pot créixer, és a dir que la podem produir, al contrari que l'urani o el carbó, hauria de ser renovable, però no ho és perquè creix massa lentament comparat amb la velocitat amb la que els gastem i perquè no hi ha prou espai a la Terra com per a conrear-lo. Caldria la superfície sencera d'uns quants planetes Terra només pels conreus d'agromassa necessaris per substituir l'energia obtinguda actualment pels combustibles fòssils.

Energies renovables 

L'energia renovable és el conjunt de fonts d'energia que periòdicament es troben a disposició dels humans i que aquests són capaços de transformar en energia útil. Teòricament són inesgotables, ja que majoritàriament provenen de l'energia del sol. Considerem que es regeneren, o es renoven, naturalment de manera més ràpida a la velocitat que les consumim. Alguns exemples en són l'escalfor solar, elvent, les marees i l'escalfor dins de la terra.

Energia hidràulica

L'energia potencial acumulada als salts d'aigua pot ser transformada en energia elèctrica. Les centrals hidroelèctriques aprofiten l'energia potencial de l'aigua dels rius per posar en funcionament unes turbines que mouen un generador elèctric. Aquesta energia es considera renovable perquè no consumeix l'aigua sinó que només n'aprofita el seu moviment.

Energia eòlica 

Prop del 2% d'energia que arriba del Sol a la Terra es transforma en energia cinètica de l'aire en moviment, és a dir vent, a l'atmosfera. Un 35% d'aquesta energia, dissipada, es troba a la capa atmosfèrica situada a un quilòmetre del terra. L'energia eòlica és l'energia obtinguda mitjançant la utilització d'aquesta energia mecànica, generada pels corrents d'aire que es desplaça a causa de les diferències locals de pressió.

Energia geotèrmica 

La calor de l'interior de la Terra (5.000ºC) es deu a diversos factors, entre els quals destaquen el gradient geotèrmic i la calor radiogènica. L'energia geotèrmica és aquella energia que pot ser obtinguda per l'home mitjançant l'aprofitament de la calor de l'interior de la Terra. A gran escala es pot usar per a obtenir aigua calenta sanitària (calefacció, rentar roba, etc.), energia tèrmica industrial o bé per a produir electricitat, a partir del vapor calent que es fa passar per una turbina. A petita escala té usos molt diversos, segons la diferència de temperatures aconseguida.

Energia solar 

El Sol té una potència de l'ordre de 4·10²⁶ Watts. La seva energia arriba a la Terra de manera molt difosa, sent una font de vida i origen de la majoria de les altres formes d'energia a la Terra. La radiació solar té un valor de potència que varia amb l'altitud, el clima, la latitud i segons les condicions atmosfèriques i el moment del dia i de les estacions. Es pot recollir directa, difosa (pels núvols, per l'aire) o reflectida pel sòl.

Energies dels mars i oceans

Els mars i oceans tenen un gran potencial energètic amb el qual els humans esperen poder obtenir electricitat i energia útil. Hom ha plantejat, en fase conceptual i alguns prototipus, fonamentalment les següents tecnologies: L'energia mareomotriu, originada per les forces gravitatòries entre la Lluna, la Terra i el Sol, i que pot aprofitar-se en llocs estratègics, com ara golfs, badies o estuaris utilitzant turbines hidràuliques que s'interposen en el moviment natural de les aigües, junt amb mecanismes de canalització i dipòsit, per obtenir moviment en un eix. 

Avantatges i inconvenients de les energies renovables 

ENERGIES ECOLÒGIQUES

Les fonts d'energia renovables són diferents a les de combustibles fòssils o centrals nuclears a causa de la seva diversitat i abundància. Es considera que el Sol proveirà aquestes fonts d'energia (radiació solar, vent, pluja, etc.) durant els pròxims quatre mil milions d'anys. El primer avantatge d'una certa quantitat de fonts d'energia renovables és que no produeixen gasos d'efecte hivernacle ni altres emissions, contràriament al que ocorre amb els combustibles, siguin fòssils o renovables. Algunes fonts renovables no emeten diòxid de carboni addicional, llevat dels necessaris per a la seva construcció i funcionament, i no presenten cap risc suplementari, tals com el risc nuclear.

No obstant això, alguns sistemes d'energia renovable generen problemes ecològics particulars. Així doncs, els primers aerogeneradores eren perillosos per als ocells, ja que les seves aspes giraven molt de pressa, mentre que les centrals hidroelèctriques poden crear obstacles a l'emigració de certs peixos, un problema seriós a molts rius del món (en els del nord-oest d'Amèrica del Nord que desemboquen en el oceà Pacífic, es va reduir la població de salmons dràsticament).


NATURALESA DIFUSA

Un problema inherent a les energies renovables és la seva naturalesa difusa, amb l'excepció de l'energia geotèrmica que, tanmateix, només és accessible on la escorça terrestre és fina, com les fonts termals i els Guèisers.

Ja que certes fonts d'energia renovable proporcionen una energia d'una intensitat relativament baixa, distribuïda sobre grans superfícies, són necessàries nous tipus de "centrals" per convertir-les en fonts utilitzables. Per a 1.000 kWh d'electricitat, consum anual per capita als països occidentals, el propietari d'un habitatge ubicat en una zona ennuvolada d'Europa ha d'instal·lar vuit metres quadrats de plafons fotovoltaics (suposant un rendiment energètic mitjà del 12,5%).

Tanmateix, amb quatre metres quadrats de col·lector solar tèrmic, una llar pot obtenir gran part de l'energia necessària per a l'aigua calenta sanitària encara que, a causa de l'aprofitament de la simultaneïtat, els edificis de pisos poden aconseguir els mateixos rendiments amb menor superfície de col·lectors i, el que és més important, amb molta menor inversió per habitatge.




IRREGULARITAT

La producció de energia elèctrica permanent exigeix fonts d'alimentació fiables o mitjans d'emmagatzemament (sistemes hidràulics d'emmagatzemament per bomba bateries, futures piles de combustible d'hidrogen, etc.). Així doncs, a causa de l'elevat cost de l'emmagatzemament de la energia, un petit sistema autònom resulta rarament econòmic, excepte en situacions aïllades, quan la connexió a la xarxa d'energia implica costos més elevats.


FONTS RENOVABLES CONTAMINANTS

Referent a la biomassa, és cert que emmagatzema activament el carboni del diòxid de carboni, formant la seva massa amb ell i creix mentre allibera l'oxigen de nou, en cremar-se torna a combinar el carboni amb el oxigen, formant de nou diòxid de carboni. Teòricament el cicle tancat donaria un saldo nul d'emissions de diòxid de carboni, en quedar les emissions fruit de la combustió fixades en la nova biomassa. A la pràctica, s'empra energia contaminant en la sembra, a la collita i la transformació, per la qual cosa el balanç és negatiu.

D'altra banda, també la biomassa no és realment inesgotable, fins i tot sent renovable. El seu ús només pot fer-se en casos limitats. Existeixen dubtes sobre la capacitat de l'agricultura per proporcionar les quantitats de massa vegetal necessària si aquesta font es popularitza, el que s'està demostrant amb l'augment dels preus dels cereals a causa del seu aprofitament per a la producció de biocombustibles. D'altra banda, tots els biocombustibles produeixen major quantitat de diòxid de carboni per unitat d'energia produïda que els equivalents fòssils.

La energia geotèrmica no sol es troba molt restringida geogràficament sinó que algunes de les seves fonts són considerades contaminants. Això a causa que l'extracció d'aigua subterrània a alta temperatura genera l'arrossegament a la superfície de sals i minerals no desitjats i tòxics. La principal planta geotèrmica es troba en la Toscana, a prop de la ciutat de Pisa i és anomenada Central Geotèrmica de Larderello. Una imatge de la central en la part central d'una vall i la visió de quilòmetres de canonades d'un metre de diàmetre que van cap a la central tèrmica mostren l'impacte paisatgístic que genera.

A Argentina la principal central va ser construïda a la localitat de Copahue i en l'actualitat es troba fora de funcionament la generació elèctrica. L'emergent s'utilitza per a calefacció distrital, calefacció de carrers i voreres i banys termals.


DIVERSITAT GEOGRÀFICA

La diversitat geogràfica dels recursos és també significativa. Alguns països i regions disposen de recursos sensiblement millors que d'altres, en particular en el sector de l'energia renovable. Alguns països disposen de recursos importants a prop dels centres principals d'habitatges on la demanda d'electricitat és important. La utilització de tals recursos a gran escala necessita, tanmateix, inversions considerables a les xarxes de transformació i distribució, així com a la pròpia producció.


ADMINISTRACIÓ DE LES XARXES ELÈCTRIQUES

Si la producció d'energia elèctrica a partir de fonts renovables es generalitzés, els sistemes de distribució i transformació no serien ja els grans distribuïdors d'energia elèctrica, però funcionarien per equilibrar localment les necessitats d'electricitat de les petites comunitats. Els que tenen energia en excedent vendrien als sectors deficitaris, és a dir, l'explotació de la xarxa hauria de passar d'una "gestió passiva" on es connecten alguns generadors i el sistema és impulsat per obtenir l'electricitat "descendent" cap al consumidor, a una gestió "activa", on es distribueixen alguns generadors a la xarxa, havent de supervisar constantment les entrades i sortides per garantir l'equilibri local del sistema. Això exigiria canvis importants en la forma d'administrar les xarxes.

Tanmateix, l'ús a petita escala d'energies renovables, que sovint pot produir-se "in situ", disminueix la necessitat de disposar de sistemes de distribució d'electricitat. Els sistemes corrents, rarament rendibles econòmicament, van revelar que una llar mitja que disposi d'un sistema solar amb emmagatzemament d'energia, i plafons d'una mida suficient, només ha de recórrer a fonts d'electricitat exteriors algunes hores per setmana. Per tant, els que advoquen per l'energia renovable pensen que els sistemes de distribució d'electricitat haurien de ser menys importants i més fàcils de controlar.




LA INTEGRACIÓ EN EL PAISATGE

Un inconvenient evident de les energies renovables és seu impacte visual en l'ambient local. Algunes persones odien l'estètica dels generadors eòlics i esmenten la conservació de la naturalesa quan parlen de les grans instal·lacions solars elèctriques fora de les ciutats. Tanmateix, tot el món troba encant en la vista dels "vells molins a vent" que, en el seu temps, eren una mostra bé visible de la tècnica disponible.

D'altres intenten utilitzar aquestes tecnologies d'una manera eficaç i satisfactòria estèticament: els panells solars fixos poden duplicar les barreres antisoroll al llarg de les autopistes, hi ha sostres disponibles i podrien fins i tot ser substituïts completament per captadors solars, cèl·lules fotovoltaiques amorfes que poden emprar-se per tenyir les finestres i produir energia, etc.

Energia renovable

L'energia renovable és tota aquella energia que està a disposició de l'home i aquest la pot transformar en energia útil. Són inesgotables o pràcticament inesgotables. Les energies renovables es regeneren o es renoven més ràpid que l'ésser humà les pot arribar a consumir.

Energia no renovable

L'energia no renovable o energia exhaurible és aquella font d'energia que no es regenera, o renova, més ràpid en què la consumeix l'home. Si aquesta s'exhaureix no es podrà o serà molt costós i difícil tornar a aconseguir-la. Ja que els processos com l'acumulació de carboni han tardat fins 500 milions d'anys .

________________________________________________________________________

1. Creus que l'etanol produït a partir de la canya de sucre i el blat de moto és un recurs energètic renovable? Justifica-ho. 
En la nostre opinió, sí que es considera un recurs energètic renovable, ja que pensem que mai s'acabarà. Un cop obtingut l'etanol dels cultius, es poden tornar a plantar de nou i així successivament. Si, a més, els cultius son transgènics creixeran molt mes ràpid i en major quantitat.

2.Alguns experts creuen que l'or verd pot propiciar l'existència de grans extensions de terra devastades pel monocultiu intensiu, fet que pot arribar a provocar problemes alimentaris.Discuteix aquesta opinió.  
Nosaltres compartim aquesta preocupació. Cada vegada, la nostra necessitat de combustible és més i més gran. Hi arribarà un dia en que l'augment de la superfície de cultiu no creixerà per interessos purament econòmics. Arribarà un dia en que no es cultivarà tant menjar, ja que s'utilitzarà l'espai per produir combustible. L'etanol és una bona solució com a combustible renovable i durador, però com a tot en aquesta vida, els extrems són dolents: un monocultiu intensiu pot arribar a devastar grans extensions de terra. Hem d'intentar arribar a un equilibri, és a dir, no haver d'arribar fins a aquest extrem mitjançant altres fonts d'energia o un consum més responsable que en reduís el consum i, per tant, la nostra gran necessitat.